Cat: Ampliació dels Serveis Digitals per a Catalans Residents a l’Exterior

Aquí teniu l’article:

Catalans a l’altra banda: Més a prop amb la nova plataforma digital

La Maria, allà a Nova Zelanda, cada vegada que volia fer un tràmit amb l’administració catalana, s’encomanava a Sant Cugat. Bé, a Sant Cugat o a la paciència tibetana d’un funcionari que, després de tres correus i dos intents de videoconferència amb un senyal més inestable que el meu matrimoni, acabava per entendre que, sí, la Maria necessitava realment un certificat d’empadronament, encara que estigués vivint a l’altra punta del món i el seu carrer es digués, literalment, “Sheep Dip Lane”.

I com ella, milers. Milers de catalans escampats pel planeta, units pel llaç invisible del DNI i un accent que no hi ha manera d’amagar ni que portis vint anys dient “g’day mate”. Ara, però, sembla que les coses es volen posar una mica més fàcils. La Generalitat ha presentat una nova plataforma digital pensada específicament per a la diàspora catalana. Una mena de finestreta única virtual on, diuen, es podran fer tràmits, accedir a informació i, fins i tot, interactuar amb altres catalans que, com tu, han après a dir “sí, si us plau” en tres idiomes diferents.

No sé si us en recordeu d’aquell anunci de detergent on sortia una senyora que afirmava que rentava la roba més blanca que blanca. Doncs jo, davant d’això, sempre soc escèptica. I més quan es tracta d’administració. Però, vaja, la intenció és bona. I si realment serveix perquè un català a Timbuktu pugui renovar el seu carnet de la biblioteca sense haver de vendre el seu ronyó per pagar una trucada internacional, jo ja em dono per satisfeta.

El que no sé és si hi haurà algú que s’hi inscrigui a algun curs de cuina catalana en línia. Al final, la nostàlgia del pa amb tomàquet cura, però no ho cura tot. A vegades, el que un vol és que el deixin en pau i poder veure el partit del Barça a les cinc de la matinada sense que ningú li faci preguntes.

En tot cas, aquí ho tenim. Una nova eina digital per als catalans que viuen fora. Potser, amb una mica de sort, algun dia podrem dir que, gràcies a la tecnologia, estar lluny ja no se sent tant com estar sol. O potser no. Ja veurem. A la vida, com en el bacallà, cal saber dessalar.

Secció per a aprenents de català

• Encomanar-se a Sant Cugat: Equival a “encomanar-se a Déu”. És una expressió humorística per indicar que hom depèn d’un miracle o d’una força superior per a resoldre un problema. Sant Cugat és una població propera a Barcelona.
• Diàspora: Dispersió d’un poble per diferents països.
• Finestreta única: Lloc on es poden realitzar diversos tràmits en un sol punt.
• “G’day mate”: Salutació informal australiana. Equival a “hola, amic”.
• Ronyó: Òrgan del cos humà que s’encarrega de filtrar la sang.
• Nostàlgia: Sentiment de tristesa i enyorança pel passat.
• Enyorança: Sentiment de tristesa que es té per la absència d’algú o d’alguna cosa.
• Bacallà: Un tipus de peix que sovint es conserva salat.
• Dessalar: Treure la sal d’un aliment que s’ha conservat en sal. En sentit figurat, significa aprendre a relativitzar i solucionar els problemes.
• Accent: manera particular de pronunciar una llengua.

Gramàtica:

L’ús de la primera persona del singular (“jo”) és freqüent per a donar un to personal i subjectiu al text. Les comparacions humorístiques (“senyal més inestable que el meu matrimoni”) i l’ús de referències culturals populars (“anunci de detergent”) ajuden a crear un estil proper i còmic. L’ús de l’imperfet (“volia fer”) per descriure accions habituals en el passat. L’ús del subjuntiu (“serveixi perquè un català a Timbuktu pugui renovar…”) per expressar dubte o desig.