Cat: La campanya de l’ametlla arrenca amb optimisme pel que fa a la producció i els preus

La campanya de l’ametlla arrenca amb optimisme pel que fa a la producció i els preus

Fa olor a terra seca, a estiu cruixent. I fa olor, sobretot, a ametlla. Arrenca la campanya i, per un cop, les perspectives semblen menys agrestes que una closca mal trencada. Els pagesos, que són gent d’esperança arrelada com els ametllers, miren el cel blau i esperen que la tramuntana els sigui clement.

La collita es preveu abundant. Després d’anys de sequera i plagues, els arbres han fet l’esforç d’engreixar el fruit. Un regal de la natura, vaja, que no s’esperaven. I els preus? Aquí està el moll de l’os, com sempre. Però sembla que els compradors foranis, aquells que s’enduen l’ametlla a preu de saldo per després vendre-la com si fos or líquid, estan disposats a rascar-se la butxaca una mica més aquest any. Diuen que hi ha demanda. Tant de bo sigui veritat i no fum de bassa, perquè si no, tocarà tornar a anar a dormir amb el rosari a la mà i la butxaca buida.

S’ha parlat molt de les noves varietats, les que resisteixen millor la sequera, les que donen més fruit. I és cert que hi ha pagesos que s’han arriscat a plantar-les, confiant en la ciència i en les promeses dels venedors. Però al final, la majoria segueixen fidels a les varietats tradicionals, les que els van ensenyar els seus avis. Perquè, diguem-ho clar, a l’ametlla, com al bon vi, el que importa és la terra i el saber fer de la gent. I d’això, per sort, encara en tenim.

Ara, toca anar a la feina. A sacsejar els arbres amb cura, a recollir les ametlles amb delicadesa, a assecar-les al sol com sempre s’ha fet. Sense presses, sense estridències. Amb la paciència i la saviesa que dóna la terra. Perquè al final, l’ametlla és això: un tros de terra, un tros de sol, un tros d’història. I un bon grapat d’esperança.

Secció per a aprenents de català

• Arrenca: Comença. Gramàtica: És la tercera persona del singular del present d’indicatiu del verb “arrencar”.
• Agrestes: Asperes, difícils.
• Closca: La part dura que protegeix l’ametlla.
• Tramuntana: Vent fort del nord.
• Engreixar: Fer-se més gros, créixer.
• Moll de l’os: El punt principal, la qüestió més important. Expressió idiomàtica.
• Foranis: De fora, estrangers.
• Preu de saldo: Preu molt baix, oferta.
• Fum de bassa: Engany, falsedat. Expressió idiomàtica.
• Sacsejar: Moure amb força, agitar.