Montserrat (PP) obre foc: l’amnistia, la llavor amarga del nou curs.
Ah, setembre. L’olor de llibres nous, els dies que s’escurcen i… l’amenaça fantasmagòrica d’una amnistia sobrevolant el Parlament. Jo, que sóc més de plantar caléndules que de collir tempestes, em pregunto: per què necessitem aquesta polèmica ara? Per què no podem centrar-nos en abonar el terreny, en construir ponts, en teixir una realitat més sòlida?
La senyora Montserrat, del Partit Popular, sembla tenir la resposta (o, almenys, la seva interpretació). Segons ella, aquesta possible amnistia és poc més que un torpede a la línia de flotació de la democràcia. Un pacte subterrani, un tripijoc inadmissible que amenaça amb podrir les arrels del sistema.
I jo la miro i penso: potser, només potser, estem deixant de banda l’essencial. En lloc d’obsessionar-nos amb extirpar les males herbes amb mètodes dràstics, potser hauríem d’aprendre a conrear un jardí més resilient. Un jardí on les diferències, en comptes de ser motiu de conflicte, siguin la base d’un ecosistema ric i divers.
Però, és clar, això requereix paciència. Requereix escoltar, comprendre, empatitzar. Requereix acceptar que no hi ha veritats absolutes, només perspectives diferents. Requereix, en definitiva, allunyar-se del soroll i connectar amb la terra.
Però ja se sap, en política, el soroll ven més que el silenci. I la urgència, més que la reflexió. Així que, preparem-nos per un curs intens. Un curs on la discussió sobre l’amnistia, com una mala herba invasora, amenaça amb ofegar qualsevol intent de diàleg constructiu. I jo, amb la meva ànima de pagesa urbana, només puc sospirar i esperar que, tard o d’hora, trobem la manera de sembrar pau enmig de tanta discòrdia.
Secció per a aprenents de català
- Obre foc: Expressió que significa començar un atac, generalment verbal, amb molta intensitat.
- Sobrevolant: Gerundi del verb “sobrevolar”, que significa volar per sobre d’alguna cosa.
- Abonar el terreny: Expressió figurada que significa crear les condicions favorables per a alguna cosa.
- Teixir: Literalment, fer teixit. En sentit figurat, construir, crear xarxes, relacions.
- Tripijoc: Trampa, engany, maniobra poc clara.
- Podrir les arrels: Metàfora que significa danyar els fonaments d’alguna cosa.
- Extirpar: Treure del tot, arrencar.
- Resilient: Que té la capacitat de superar situacions difícils.
- Pagesa urbana: Persona que, tot i viure a la ciutat, manté una mentalitat propera a la natura i al camp.
- Discordia: Falta d’acord, enemistat.
Gramàtica:
L’ús del condicional (“hauríem d’aprendre”) expressa un desig o una possibilitat no realitzada. L’article combina l’estil subjectiu i reflexiu (propi de Quim Monzó) amb un vocabulari ric i imatges metafòriques relacionades amb la natura i l’agricultura. L’ús de la primera persona singular (“Jo”), junt amb la reflexió personal, dona un to íntim i proper al text.
Have any thoughts?
Share your reaction or leave a quick response — we’d love to hear what you think!