Cat: Cooperatives del Camp de Tarragona Supleixen la Falta d’Avellana Local amb Importacions

Les cooperatives del Camp de Tarragona, baluards d’una tradició agrícola que s’esforça per mantenir-se viva, s’enfronten a un repte saborós i, a la vegada, amarg. La crisi de l’avellana autòctona, fruit emblemàtic del territori, les ha obligat a buscar alternatives més enllà de les fronteres. Ja no només em recordo d’en Josep Maria Espinàs quan veig cargols, ara, a sobre, hi veig avellanes alienes.

Em trucà la Teresa, pagesa de tota la vida i sòcia d’una d’aquestes cooperatives, amb un to entre resignat i combatiu. “Noia, és que no hi ha manera. La plaga, la sequera, el preu… Tot s’hi conjura. Volem fer les coses bé, respectant la terra, però si no hi ha avellanes, què fem? Ens en anem a criar pollastres a l’Empordà?”. De seguida, m’imagino la Teresa plorant i donant-me a mi un pollastre de regal. No, gràcies, jo ja he tingut prou mascotes problemàtiques.

Així, les cooperatives s’han vist abocades a importar avellanes, sobretot de Turquia i Itàlia, per poder satisfer la demanda i no deixar penjats els seus clients, els torronaires, els fabricants de gelats i, per què no dir-ho, la meva àvia, que necessita les avellanes per fer la salsa romesco de la qual no en comparteix mai la recepta secreta. Una llàstima, perquè la d’en Josep Maria Mainat, per exemple, és de traca.

La paradoxa és evident. L’objectiu de les cooperatives és promoure el desenvolupament sostenible del territori, donar suport als petits productors i garantir aliments de qualitat i proximitat. Importar avellanes sembla anar en contra d’aquests principis. Però, com em va dir en Miquel, responsable d’una altra cooperativa, “és una qüestió de supervivència. Si no importem, haurem de tancar la cooperativa, i llavors sí que haurem abandonat els nostres principis”. Em fa pensar en el meu ex que preferia anar a viure a Menorca abans que venir al meu casament i a ballar el ball de la pauma. I ara veig que potser tenia raó.

La solució, òbviament, no és importar indefinidament. Les cooperatives estan treballant en la recuperació de les varietats autòctones, en la promoció de pràctiques agrícoles més sostenibles i en la diversificació dels conreus. Busquen alternatives que permetin compatibilitzar la viabilitat econòmica amb la protecció del medi ambient i el manteniment de la identitat del territori.

Mentrestant, nosaltres, els consumidors, haurem de ser més conscients de l’origen de les avellanes que mengem. Preguntar, informar-nos, exigir transparència. Perquè, al cap i a la fi, el futur de les cooperatives del Camp de Tarragona depèn, en gran part, de la nostra capacitat per valorar el treball dels pagesos i el sabor autèntic de les coses ben fetes, encara que, a vegades, hagin de venir de lluny. Que potser d’aquí a quatre dies el vermut també haurà d’arribar d’Estònia… Tot pot ser!

Secció per a aprenents de català

• Baluards: Fortaleses, defenses. Figuradament, persones o institucions que defensen amb fermesa uns valors.
• Autòctona: Originària del lloc on es troba.
• Satisfer la demanda: Cobrir les necessitats o exigències dels consumidors.
• Deixar penjats: Abandonar, no complir amb el que s’havia promès.
• Torronaires: Persones que fabriquen torró.
• Abocades a: Obligades a fer alguna cosa.
• Viabilitat econòmica: Capacitat d’una activitat per ser rendible i generar beneficis.
• Diversificació dels conreus: Cultivar diferents tipus de plantes en una mateixa àrea per tal de reduir riscos i millorar la salut del sòl.
• Conscients: Que tenen coneixement o percepció d’alguna cosa.
• Pagesos: Agricultors, persones que treballen la terra.

Gramàtica:

• Ús del subjuntiu: S’utilitza el subjuntiu en oracions subordinades que expressen dubte, desig o necessitat. Per exemple: “Volem fer les coses bé, respectant la terra, però si no hi ha avellanes, què fem?”. Aquí, el subjuntiu “hi hagi” expressa una condició hipotètica.
• Pronoms febles: Els pronoms febles són paraules petites que substitueixen complements en la frase. Per exemple: “No deixar penjats els seus clients” utilitza “penjats” en lloc de “deixar pendents” i s’utilitza el pronom feble “els”.
• Expressions idiomàtiques: El català és ric en expressions idiomàtiques que poden ser difícils de traduir literalment. Per exemple: “És una qüestió de supervivència” significa que és una necessitat per poder continuar existint. “De traca” vol dir que és excepcional.
• Ús del pronom “en”: El pronom “en” pot substituir complements de règim o complements partitius. Per exemple: “de la qual no en comparteix mai la recepta secreta”. Aquí, “en” substitueix “la recepta”.